El CFPA Joan Lluís Vives d’Ibi ha sigut el lloc on Ester Vizcarra ha impartit la conferència Per què escrivim distopies? Amaga't dels drons! com a exemple del gènere. La xarrada començava amb la
fixació del nom d’aquest tipus de novel·la que imagina una societat diferent de
la que tenim, primer amb la Utopia de Thomas More, que al segle XVI representa
un canvi de paradigma en expressar la fe en la capacitat de l’ésser humà de
canviar el seu futur. Una ràpida mirada a les propostes d’autors com Bacon,
Morris, Dixie o Butler va permetre els assistents adonar-se que no totes les
utopies tenen els mateixos objectius. Va explicar després com la
Il·lustració va fomentar aquest tipus de narrativa i la seva relació amb les revolucions burgeses, mentre que la violència generada des d'aquest moment històric, les guerres d'emancipació i el convuls segle
XX van foragitar la utopia de les novel·les i van
fer entrar la literatura en l’era de la distopia. Vizcarra va fer referència a les distopies més
conegudes, obres que ja són clàssics, com ara Un món feliç de Huxley i El
conte de la serventa d’Atwood, per citar-ne aquí una de principis i una altra
de finals del segle passat.
 |
| El professor Esteve Juan va entregar un taulellet fet al centre. |
Per acabar, es va
parlar de la novel·la Amaga’t dels
drons! d'Ester Vizcarra. Interessava destacar allò que té de distopia política, fet i fet que parla de lleis que ordenen la vida d'una manera diferent de l'actual. També de distopia ecològica, perquè descriu un món futur on la natura ha sigut eliminada de les ciutats i reduïda a usos utilitaris al camp. A més de ser una distopia tecnològica, en normalitzar les tasques automatitzades i la vigilància permanent dels drons que apareixen al títol del relat. No cal explicar què vol dir que l'obra és, a més, una distopia anticonsumista i no violenta.
Finalment, l'autora va detallar els biaixos de gènere,
integrador, naturalista i solidari que es poden trobar a les situacions que es presenten a la novel·la. Amaga’t dels drons! és una lectura per a tots els
públics i, per tant, adequada per a adolescents, que reflexiona sobre la vigilància oficial,
la implantació de xips, l’alimentació sintètica, la realitat virtual i altres
canvis que ja ens estan afectant.
FOTO: José E. Cerdà.
