- Com va despertar en tu el cuquet de la literatura?
No trobaràs cap escriptora que no et diga que de menuda llegia seguit i li agradava escriure. El cas és que em vaig decantar pel periodisme, que també deixa espai a la literatura. Crec que n’he fet molta a les seccions i articles de fons, al suplement literari i la revista setmanal del periòdic Ciudad de Alcoy, han sigut més de trenta anys de treballar-hi.
- Però no feies narrativa de creació.
No. Mentre vaig ser periodista estava totalment centrada en l’actualitat. Va ser quan vaig escriure la biografia novel·lada de Joan Valls, ja retirada del periodisme, quan em vaig adonar que això no és tan diferent, tot és narrar, amb l’avantatge que a la novel·la no estàs tan lligat de mans i peus, pots deixar volar la imaginació.
- I ho has fet. Has publicat “Amaga’t dels drons!” (Bullent), amb el qual vas obtindre el Premi Enric Valor de Novel·la Juvenil, què hi trobaran els lectors?
Me n’he anat a un extrem oposat al periodisme, he creat un món futur on passen coses xocants. Jo crec que el que sorprèn és el paisatge, l’entorn, perquè el que pensen i diuen les persones no és tan diferent del que pensem i diem ara mateix. De fet es tracta de cridar l’atenció sobre la realitat actual. Això sí, hi ha una ciutat sense vegetació, on els arbres són robòtics, el paisatge ha sigut esborrat en benefici de l’aprofitament i els avanços que actualment només veiem a les fires de tecnologia han anat més lluny i s’han generalitzat.
- Què té “Amaga’t dels drons!” per enganxar els joves lectors?
Uns personatges singulars, començant per la jove Aura, una adolescent que creia viure en el millor dels mons i de sobte s’adona de la perversitat del consumisme organitzat i la barbaritat que representa la destrucció del medi ambient. A més hi ha l’holograma de la iaia Miquelina, amb el qual interactua, la robot Gertrudis, que l’ajuda en el seu propòsit, i personatges inadaptats dels quals va aprenent una nova manera de mirar el món.
- Has dit que pren consciència de la perversitat del sistema. A què la porta això?
De fet, el que passa és que arriba a sa casa una femella de tigre, com a part d’un programa experimental per tornar a introduir els animals de companyia, que havien sigut suprimits per antihigiènics i infecciosos. El problema és que està obligada a tornar-la al cap d’un any, però ningú compta amb què els animals estableixen vincles afectius amb les persones. Aura s’interessa pel destí futur de Rona i la resposta no li agrada, així que escapen juntes, a la cerca d’una reserva biològica on la tigressa puga ser lliure. El llibre explica un viatge d’aventura i creixement personal, la rebel·lia per la destrucció del medi ambient i el rebuig del control de les persones. Aura i Rona s’han d’amagar tot el temps dels drons que les busquen.
- Quins temes t’agraden més a l’hora d’escriure?
Potser la relació del passat amb el present i el futur, el fet que venim d’una realitat i anem cap a una altra. Però si vols una resposta més concreta, et diré que el medi ambient, les relacions familiars, la vida d’abans als pobles… Pot ser que continue amb el món d’Aura, perquè “Amaga’t dels drons!” és un llibre que deixa uns quants caps per lligar, però després voldria escriure alguna història totalment diferent.
Font: Francesc Gisbert/ Publicat a Les Muntanyes el 10/11/2021
Francesc Gisbert./
