Xarrada sobre literatura distòpica amb el Club de Lectura del Brull

El Club de Lectura del Brull (Osona) ha conegut les característiques d'un gènere literari que ha freqüentat poc, la distopia, de la mà d'Ester Vizcarra, autora d'una novel·la juvenil distòpica, Amaga't dels drons! i molt relacionada amb aquest poble, on la seva família té casa des de fa més de quaranta anys. 

Una sessió celebrada l'últim dilluns d'agost va ser dedicada a parlar de l'evolució de les narracions utòpiques des del segle XVI i de com en el segle XX es desplaça l'interès a les distopies, un cop ha quedat clar que incitar a imitar les utopies no dona resultat i que certes utopies poden ser perilloses per a la humanitat i evolucionar cap a societats tiràniques. 

La literatura distòpica se situa a l'extrem oposat, amb la intenció de ser un avís d'allò que pot passar si la societat no frena certs paràmetres: consumisme, concentració de capital, desinformació, indiferència davant la destrucció de la natura, creixent control de la vida de les persones...

Algunes d'aquestes preocupacions estan presents a la novel·la Amaga't dels drons! Es tracta d'una distopia de tema mediambiental, que porta a l'extrem aspectes com l'extinció d'espècies i explica els esforços d'una adolescent per salvar a la tigressa Rona. Ambdues fan juntes un camí d'aprenentatge i presa de consciència de problemes que actualment ja estem patint.  

Les participants són majoritàriament dones i s'han acomiadat de l'autora amb la promesa de repetir aquest tipus de trobades. 

Entrevista de Francesc Gisbert a Ester Vizcarra

 

• Com va despertar en tu el cuquet de la literatura?

No trobaràs cap escriptora que no et diga que de menuda llegia seguit i li agradava escriure. El cas és que em vaig decantar pel periodisme, que també deixa espai a la literatura. Crec que n’he fet molta a les seccions i articles de fons, al suplement literari i la revista setmanal del periòdic Ciudad de Alcoy, han sigut més de trenta anys de treballar-hi. 

• Però no feies narrativa de creació.

No. Mentre vaig ser periodista estava totalment centrada en l’actualitat. Va ser quan vaig escriure la biografia novel·lada de Joan Valls, ja retirada del periodisme, quan em vaig adonar que això no és tan diferent, tot és narrar, amb l’avantatge que a la novel·la no estàs tan lligat de mans i peus, pots deixar volar la imaginació.

• I ho has fet. Has publicat “Amaga’t dels drons!” (Bullent), amb el qual vas obtindre el Premi Enric Valor de Novel·la Juvenil, què hi trobaran els lectors?

Me n’he anat a un extrem oposat al periodisme, he creat un món futur on passen coses xocants. Jo crec que el que sorprèn és el paisatge, l’entorn, perquè el que pensen i diuen les persones no és tan diferent del que pensem i diem ara mateix. De fet es tracta de cridar l’atenció sobre la realitat actual. Això sí, hi ha una ciutat sense vegetació, on els arbres són robòtics, el paisatge ha sigut esborrat en benefici de l’aprofitament i els avanços que actualment només veiem a les fires de tecnologia han anat més lluny i s’han generalitzat.   

• Què té “Amaga’t dels drons!” per enganxar els joves lectors?

Uns personatges singulars, començant per la jove Aura, una adolescent que creia viure en el millor dels mons i de sobte s’adona de la perversitat del consumisme organitzat i la barbaritat que representa la destrucció del medi ambient. A més hi ha l’holograma de la iaia Miquelina, amb el qual interactua, la robot Gertrudis, que l’ajuda en el seu propòsit, i personatges inadaptats dels quals va aprenent una nova manera de mirar el món.  

• Has dit que pren consciència de la perversitat del sistema. A què la porta això?

De fet, el que passa és que arriba a sa casa una femella de tigre, com a part d’un programa experimental per tornar a introduir els animals de companyia, que havien sigut suprimits per antihigiènics i infecciosos. El problema és que està obligada a tornar-la al cap d’un any, però ningú compta amb què els animals estableixen vincles afectius amb les persones. Aura s’interessa pel destí futur de Rona i la resposta no li agrada, així que escapen juntes, a la cerca d’una reserva biològica on la tigressa puga ser lliure. El llibre explica un viatge d’aventura i creixement personal, la rebel·lia per la destrucció del medi ambient i el rebuig del control de les persones. Aura i Rona s’han d’amagar tot el temps dels drons que les busquen.     

• Quins temes t’agraden més a l’hora d’escriure?

Potser la relació del passat amb el present i el futur, el fet que venim d’una realitat i anem cap a una altra. Però si vols una resposta més concreta, et diré que el medi ambient, les relacions familiars, la vida d’abans als pobles… Pot ser que continue amb el món d’Aura, perquè “Amaga’t dels drons!” és un llibre que deixa uns quants caps per lligar, però després voldria escriure alguna història totalment diferent.  

Font: Francesc Gisbert/ Publicat a Les Muntanyes el 10/11/2021

Francesc Gisbert./

AMAGA'T DELS DRONS! a l'Institut Enric Valor de Picanya

Els estudiants de l'Institut Enric Valor de Picanya han llegit la novel·la Amaga't dels drons! i han volgut comptar amb l'autora per comentar l'obra. Ha sigut un plaer compartir l'experiència de la lectura amb aquests joves, que s'han interessat pels mecanismes que s'utilitzen en la creació dels personatges, la procedència de les idees per incloure elements com l'holograma de la iaia Miquelina i la funció que té dins del relat, la integració d'un vehicle-robot que respon al nom de Gertrudis i molts altres detalls, com ara la gènesi dels noms de pila o el motiu de fer que les protagonistes travessen un interminable camp de panís. Els assistents han comparat el sistema de reciclatge descrit al llibre amb l'obsolescència programada dels productes electrònics i, tot i adonar-se del gros dels paral·lelismes amb el món actual, s'han sorprès d'algun dels més recents indicis que confirmen les teories incloses al llibre. En acabar, han volgut emportar-se signats els seus exemplars. 

 

Parlem de la novel·la AMAGA'T DELS DRONS! a l'IES Serra de Mariola de Muro

 

La novel·la Amaga't dels drons! d'Ester Vizcarra, publicada per Bullent Edicions, ha tornat a ser punt de partida per parlar del naixement de la literatura distòpica a partir de l'evolució de les narracions utòpiques que sorgeixen en el segle XVI. En aquells moments semblava que n'hi havia prou amb oferir una recreació literària de la societat perfecta perquè els ciutadans volguessen imitar-la. 

Gairebé quatre segles més tard, el món havia passat per molts canvis i havia vist fracassar alguns intents de construir aquesta societat perfecta, com ara les colònies cabetistes de Barcelona i Texas. També havia hagut de lluitar contra utopies perilloses, com ara l'eugenisme nazi. Al mateix temps que la gent continuava intentant imposar filosofies utòpiques (socialisme utòpic, pacifisme, ecologisme, hippies) tot evolucionava tan de pressa que es multiplicaven els perills que podien portar a la societat al desastre. 

Això va posar les bases per a l'aparició, a partir del segle XX, d'una literatura distòpica que pretenia ser un avís d'allò que podia passar si la societat no frenava certs paràmetres: consumisme, concentració de capital, desinformació, indiferència davant la destrucció de la natura, creixent control de la vida de les persones...

Algunes d'aquestes preocupacions estan presents a la novel·la Amaga't dels drons! Es tracta d'una distopia de tema mediambiental, que porta a l'extrem aspectes com l'extinció d'espècies i explica els esforços d'una adolescent per salvar a la tigressa Rona. Ambdues fan juntes un camí d'aprenentatge i presa de consciència de problemes que actualment ja estem patint.  

La xarrada ha estat organitzada per la Coordinadora de l'Alcoià i el Comtat pel Valencià i l'IES Serra de Mariola. 

Crítica a la revista Faristol (AMAGA'T DELS DRONS!)

 Aquesta novel·la juvenil té com a protagonista principal Aura, una jove adolescent que té com a objectiu vital protegir la condició animal de Rona, una tigressa que l'acompanyarà al llarg de diverses travessies per espais situats en el futur. Aquests espais estan ben caracteritzats i definits per l'autora d'aquest text, Ester Vizcarra, mèrit que cal ressaltar d'un text que ha estat premiat amb el 40è Premi de Narrativa Juvenil Enric Valor (any 2020). El ritme de la novel·la és encertat, si bé a vegades un xic lent, com per exemple quan Aura i Rona preparen juntes la seva fugida amagant-se dels drons, que les vigilen a elles i a qualsevol que no pot escapolir-se del seu radi d'acció. Junt amb aquests dos personatges principals, que cal remarcar que són dones, n'apareixen d'altres de femenins una mica enigmàtics: l'holograma de la iaia Miquelina i la robot Gertrudis, entre d'altres. Totes volen ajudar Aura en el seu propòsit de protegir la tigressa Rona, a qui la jove no considera un objecte més d'un món desconnectat de la natura. La història d'amor entre totes dues està, doncs, servida.

Si hi ha un personatge masculí que cal destacar de la novel·la és el pare d'Aura. Apareix a l'inici del relat, quan li explica que ha de marxar un any de missió espacial. Al final de la novel·la sabem que el progenitor va retornar-ne en ser avisat que la seva filla Aura, aquella que porta el nom de la deessa grega que era tan veloç com el vent, havia desaparegut. El lector infereix que, per damunt de l'ordre sideral, hi ha el natural. Pare i filla entenen que aquest, l'ordre natural, és el més adequat per a Rona, la tigressa que farà que Aura creixi com a dona tot cercant un futur millor per a la felina.

Moisès Selfa

Faristol

https://www.clijcat.cat/faristol/critica/Amagat-dels-drons

Entrevista sobre AMAGA'T DELS DRONS! a Ràdio Ibi

Ràdio Ibi s'ha interessat pel meu llibre Amaga't dels drons! Aquesta és la conversa amb un lector molt especial, Luis Casado, conductor de l'espai Marcapàgines. Hem parlat de l'aventura d'Aura i la seua tigressa Rona, també de com d'indesitjable pot arribar a ser la societat que estem construint i del futur que descriu la novel·la. Preguntada pels problemes que hi veig, he fet referència a la destrucció de la natura, la indiferència davant l'extinció d'espècies, el consumisme furiós i el fet que la tecnologia domini molts aspectes de la nostra vida.  

ESCOLTAR AQUÍ

Per què fem novel·la distòpica? Una mirada des de la utopia

El CFPA Joan Lluís Vives d’Ibi ha sigut el lloc on Ester Vizcarra ha impartit la conferència Per què escrivim distopies? Amaga't dels drons! com a exemple del gènere. La xarrada començava amb la fixació del nom d’aquest tipus de novel·la que imagina una societat diferent de la que tenim, primer amb la Utopia de Thomas More, que al segle XVI representa un canvi de paradigma en expressar la fe en la capacitat de l’ésser humà de canviar el seu futur. Una ràpida mirada a les propostes d’autors com Bacon, Morris, Dixie o Butler va permetre els assistents adonar-se que no totes les utopies tenen els mateixos objectius. Va explicar després com la Il·lustració va fomentar aquest tipus de narrativa i la seva relació amb les revolucions burgeses, mentre que la violència generada des d'aquest moment històric, les guerres d'emancipació i el convuls segle XX van foragitar la utopia de les novel·les i van fer entrar la literatura en l’era de la distopia. Vizcarra va fer referència a les distopies més conegudes, obres que ja són clàssics, com ara Un món feliç de Huxley i El conte de la serventa d’Atwood, per citar-ne aquí una de principis i una altra de finals del segle passat.

El professor Esteve Juan va entregar un taulellet fet al centre. 

Per acabar, es va parlar de la novel·la Amaga’t dels drons! d'Ester Vizcarra. Interessava destacar allò que té de distopia política, fet i fet que parla de lleis que ordenen la vida d'una manera diferent de l'actual. També de distopia ecològica, perquè descriu un món futur on la natura ha sigut eliminada de les ciutats i reduïda a usos utilitaris al camp. A més de ser una distopia tecnològica, en normalitzar les tasques automatitzades i la vigilància permanent dels drons que apareixen al títol del relat. No cal explicar què vol dir que l'obra és, a més, una distopia anticonsumista i no violenta. 

Finalment, l'autora va detallar els biaixos de gènere, integrador, naturalista i solidari que es poden trobar a les situacions que es presenten a la novel·la. Amaga’t  dels drons! és una lectura per a tots els públics i, per tant, adequada per a adolescents, que reflexiona sobre la vigilància oficial, la implantació de xips, l’alimentació sintètica, la realitat virtual i altres canvis que ja ens estan afectant. 

FOTO: José E. Cerdà.