Aquesta novel·la juvenil té com a protagonista principal Aura, una jove adolescent que té com a objectiu vital protegir la condició animal de Rona, una tigressa que l'acompanyarà al llarg de diverses travessies per espais situats en el futur. Aquests espais estan ben caracteritzats i definits per l'autora d'aquest text, Ester Vizcarra, mèrit que cal ressaltar d'un text que ha estat premiat amb el 40è Premi de Narrativa Juvenil Enric Valor (any 2020). El ritme de la novel·la és encertat, si bé a vegades un xic lent, com per exemple quan Aura i Rona preparen juntes la seva fugida amagant-se dels drons, que les vigilen a elles i a qualsevol que no pot escapolir-se del seu radi d'acció. Junt amb aquests dos personatges principals, que cal remarcar que són dones, n'apareixen d'altres de femenins una mica enigmàtics: l'holograma de la iaia Miquelina i la robot Gertrudis, entre d'altres. Totes volen ajudar Aura en el seu propòsit de protegir la tigressa Rona, a qui la jove no considera un objecte més d'un món desconnectat de la natura. La història d'amor entre totes dues està, doncs, servida.
Si hi ha un personatge masculí que cal destacar de la novel·la és el pare d'Aura. Apareix a l'inici del relat, quan li explica que ha de marxar un any de missió espacial. Al final de la novel·la sabem que el progenitor va retornar-ne en ser avisat que la seva filla Aura, aquella que porta el nom de la deessa grega que era tan veloç com el vent, havia desaparegut. El lector infereix que, per damunt de l'ordre sideral, hi ha el natural. Pare i filla entenen que aquest, l'ordre natural, és el més adequat per a Rona, la tigressa que farà que Aura creixi com a dona tot cercant un futur millor per a la felina.
Moisès Selfa
Faristol
https://www.clijcat.cat/faristol/critica/Amagat-dels-drons
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada