AMAGA'T DELS DRONS! a l'Institut Enric Valor de Picanya

Els estudiants de l'Institut Enric Valor de Picanya han llegit la novel·la Amaga't dels drons! i han volgut comptar amb l'autora per comentar l'obra. Ha sigut un plaer compartir l'experiència de la lectura amb aquests joves, que s'han interessat pels mecanismes que s'utilitzen en la creació dels personatges, la procedència de les idees per incloure elements com l'holograma de la iaia Miquelina i la funció que té dins del relat, la integració d'un vehicle-robot que respon al nom de Gertrudis i molts altres detalls, com ara la gènesi dels noms de pila o el motiu de fer que les protagonistes travessen un interminable camp de panís. Els assistents han comparat el sistema de reciclatge descrit al llibre amb l'obsolescència programada dels productes electrònics i, tot i adonar-se del gros dels paral·lelismes amb el món actual, s'han sorprès d'algun dels més recents indicis que confirmen les teories incloses al llibre. En acabar, han volgut emportar-se signats els seus exemplars. 

 

Parlem de la novel·la AMAGA'T DELS DRONS! a l'IES Serra de Mariola de Muro

 

La novel·la Amaga't dels drons! d'Ester Vizcarra, publicada per Bullent Edicions, ha tornat a ser punt de partida per parlar del naixement de la literatura distòpica a partir de l'evolució de les narracions utòpiques que sorgeixen en el segle XVI. En aquells moments semblava que n'hi havia prou amb oferir una recreació literària de la societat perfecta perquè els ciutadans volguessen imitar-la. 

Gairebé quatre segles més tard, el món havia passat per molts canvis i havia vist fracassar alguns intents de construir aquesta societat perfecta, com ara les colònies cabetistes de Barcelona i Texas. També havia hagut de lluitar contra utopies perilloses, com ara l'eugenisme nazi. Al mateix temps que la gent continuava intentant imposar filosofies utòpiques (socialisme utòpic, pacifisme, ecologisme, hippies) tot evolucionava tan de pressa que es multiplicaven els perills que podien portar a la societat al desastre. 

Això va posar les bases per a l'aparició, a partir del segle XX, d'una literatura distòpica que pretenia ser un avís d'allò que podia passar si la societat no frenava certs paràmetres: consumisme, concentració de capital, desinformació, indiferència davant la destrucció de la natura, creixent control de la vida de les persones...

Algunes d'aquestes preocupacions estan presents a la novel·la Amaga't dels drons! Es tracta d'una distopia de tema mediambiental, que porta a l'extrem aspectes com l'extinció d'espècies i explica els esforços d'una adolescent per salvar a la tigressa Rona. Ambdues fan juntes un camí d'aprenentatge i presa de consciència de problemes que actualment ja estem patint.  

La xarrada ha estat organitzada per la Coordinadora de l'Alcoià i el Comtat pel Valencià i l'IES Serra de Mariola. 

Crítica a la revista Faristol (AMAGA'T DELS DRONS!)

 Aquesta novel·la juvenil té com a protagonista principal Aura, una jove adolescent que té com a objectiu vital protegir la condició animal de Rona, una tigressa que l'acompanyarà al llarg de diverses travessies per espais situats en el futur. Aquests espais estan ben caracteritzats i definits per l'autora d'aquest text, Ester Vizcarra, mèrit que cal ressaltar d'un text que ha estat premiat amb el 40è Premi de Narrativa Juvenil Enric Valor (any 2020). El ritme de la novel·la és encertat, si bé a vegades un xic lent, com per exemple quan Aura i Rona preparen juntes la seva fugida amagant-se dels drons, que les vigilen a elles i a qualsevol que no pot escapolir-se del seu radi d'acció. Junt amb aquests dos personatges principals, que cal remarcar que són dones, n'apareixen d'altres de femenins una mica enigmàtics: l'holograma de la iaia Miquelina i la robot Gertrudis, entre d'altres. Totes volen ajudar Aura en el seu propòsit de protegir la tigressa Rona, a qui la jove no considera un objecte més d'un món desconnectat de la natura. La història d'amor entre totes dues està, doncs, servida.

Si hi ha un personatge masculí que cal destacar de la novel·la és el pare d'Aura. Apareix a l'inici del relat, quan li explica que ha de marxar un any de missió espacial. Al final de la novel·la sabem que el progenitor va retornar-ne en ser avisat que la seva filla Aura, aquella que porta el nom de la deessa grega que era tan veloç com el vent, havia desaparegut. El lector infereix que, per damunt de l'ordre sideral, hi ha el natural. Pare i filla entenen que aquest, l'ordre natural, és el més adequat per a Rona, la tigressa que farà que Aura creixi com a dona tot cercant un futur millor per a la felina.

Moisès Selfa

Faristol

https://www.clijcat.cat/faristol/critica/Amagat-dels-drons